Notable exemplar del primitiu gòtic català, amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creueria.
Formava part del primitiu convent franciscà per on passà Sant Francesc d'Assís (s.XIII), fra Anselm Turmeda (s'xIV) i fra Magí Català (s.xVIII). L'any 1414 s'hi reuniren Corts Generals presidides per Ferran I.
El convent fou destruït en el s.XIX. Actualment l'Oficina Municipal de Turisme està situada a la capella barroca del Santíssim (5. XVII).

Fou l'estatge del representant militar del rei a partir de l'abandonament de l'antic castell del Pla. És un monument de construcció cúbica i, en un principi, era aïllada. Fou presó de la vila al segle XIX.

La portalada és de tradició romànica, senzilla i austera. L'interior és obra deis segles XIV-XV, d'una sola nau amb capelles als contraforts i coberta amb enteixinat policromat sobre arcs diafragma. Se celebraren Corts Generals de Catalunya els anys 1307, presidides per Jaume II, i entre 1370 i 1371, presidides per Pere III.

Es creu que era la residència deis monarques catalans. Actualment és un habitatge i les moltes obres fetes han mutilat la seva façana i modificat el perímetre original.

És l'edifici més destacat de la plaça Major. construït en diverses fases. En el s.XVl l'ocupà la família Desclergue, algun deis quals arribà a veguer. S'amplià el cos porxat de la plaça, amb l'escut nobiliari a la façana. La galeria superior és posterior.

L'any 1979, en restaurar la façana, es descobrí la primitiva estructura i un finestral de començament del gòtic. La porta d'entrada, el balcó i la galeria superior són afegits deis segles XVII-XVIII. Es la seu de l'Ajuntament.
Altres punts d'interès de la plaça Major són: Font Major. Construcció monumental iniciada el segle XVIII i finalitzada l'any 1804, rematada amb frontó motllurat i escut d'Espanya de grans dimensions.
Porxos de Cal Malet. Anomenat Repès de l'Ajuntament o Pallol, destinat a les mesures oficials de la vila, amb les Quarteres de pedra per mesurar el gra.

Antic hospital dedicat als pobres fundat per Jaume Marçal. La seva estructura és la típica amb coberta de fusta damunt d'arcs diafragmàtics. Es la seu de la Congregació de la Puríssima Sang.

Segons la tradició, el fundà la princesa grega Irene Làscaris. Regentat per monges c1arisses, s'hi venera la imatge de la Mare de Déu de la Serra, patrona de la vila, talla d'alabastre policromat. gòtica-bizantina. S'hi conserva l'antiga Creu Verda.

Aquest tossal és el que donà el nom a l'actual vila, Munt-blanch. En el segle XII s'hi edifica el castell, damunt les restes d'un poblat ibèric, i posteriorment s'enderrocà. És un atractiu mirador natural de la vila i de la Conca de Barbera.

Notable obra del gòtic ogival a Catalunya, es bastí en el mateix lloc que la primitiva romànica. Hi treballà Reynard des Fonoll. L'interior és d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. Fou seu de Corts l'any 1331.
Cal destacar: el retaule gòtic deis Sants Bernat i Bernabé, la Mare de Déu del Cor. talla de fusta policromada del gòtic flamíger de gran tamany i l'orgue del segle XVII. La façana, d'estil barroc, substituí la primitiva gòtica que fou enderrocada l'any 1651. L'ala de ponent de la nau i l'obra més alta resten inacabades.

En restaurar-se l'any 1958 es descobrí la seva estructura primitiva (s.XIII). Probablement formava part de les Escrivanies. En el segle XVIII fou residencia deis Josa, que el reformaren i ampliaren. Actualment és la seu del Museu Comarcal i conté un important fons de col•leccions d'arqueologia, etnologia, belles arts i documentació referents a la Conca de Barbera.

En el segle XIII els jueus s'establiren a Montblanc i formaren llur barri o Call amb sinagoga, portal a la muralla i cementiri propi. Actualment només en resta aquest carrer.

És l'edifici civil més important de la vila, amb una façana de belles proporcions i delicats finestrals tripartits. Els Alenyà foren uns deis grans protectors de la vila i el seu escut es troba en molts deis monuments religiosos. Actualment és la seu del Consell Comarcal.

Obra .de I'arquitecte modernista Cèsar Martinell. És la seu de la Cooperativa de viticultors i s'hi elabora vi i cava.

Tingué importància per ser de la Comunitat de Preveres. Té una interessant columnata afegida el segle XVI.

Antic convent del Miracle, que ha estat modificat diverses vegades igual que l'església.

Es construí en el camí ral, sobre el riu Francolí, en fundar-se la vila. La part alta s'ha refet diverses vegades, a causa de les riuades, però manté l'estructura romànica deis pilars-contraforts, cos central i arcs. L'any 1966 es reconstruí l'ull de la banda nord (volat en la Guerra Civil).

Antic hospital de la confraria dels Pobres de Jesucrist. Cal destacar-ne l'església amb arcs diafragma i coberta de fusta. L'hospital és de dues plantes amb un bell c1austre central, compost per arcs de fina traça i que, a l'igual que els finestrals de la façana, són del gòtic prismàtic, afegits durant les reformes del segle XVI. Actualment és l'Arxiu Històric Comarcal de Montblanc.

Construït en temps del rei Pere el Cerimoniós, a partir de l'any 1366. Es l'obra militar medieval més important de tot Catalunya. Té un perímetre de 1500 metres, amb 31 torres, dues torres-portal, muralla amb merlets i pas de ronda.
El clos es divideix en quatre trams amb lIur denominació: a migdia, la Muralla de Sant Francesc; a ponent la Muralla de Sant Jordi; al nord, el Baluard de Santa Anna i a llevant, la Muralla de Santa Tecla. Els portals de Sant Francesc i de Sant Antoni, al costat de Ilurs torres als extrems del carrer Major. foren enderrocats en el segle XIX. Aquest darrer, però, ha estat reconstruït.

Situada en un angle de la muralla. És l'única amb planta pentagonal.

Reconstruït recentment.

És el tram més enlairat de tot el recinte, i el més vistós.

És un deis més ben conservats, amb tres pisos i porta de rastell. La llegenda diu que és on Sant Jordi mata el drac.

Obert a la muralla prop del Palau del Castlà per al seu ús particular.

És la única construïda per les quatre cares, matacà de defensa, graonada de pedra fins la primera planta. Té portal amb galze per a porta de rastell.